El caso de Marta N.P.

← atràs
Composició

Veus cremades per l’experiència,
amargues de sabor,
que segresten les notes alegres de la partitura.

Instruments que improvitzen, independents,
que es rebel·len contra l’orquestra.
Instruments desafinats?

Ritmes ràpids, caòtics,
desordenats, incontrolables,
però amb ganes de ser controlats.

Tornades repetitives que tothom canta,
tothom defensa,
però que ningú no escolta.

Imaginació sense explotar
que no justifica compositors sense imaginació.
Mil i una versions.

Curs 2002-2003, 4t ESO


 

Nua

Tancar els ulls, i saber que els tornaràs a obrir.
Saber que continuaràs respirant.
No t’envaeix una mandra exhaustiva? Ja no és inquietant,
la inquietud s’ha difuminat com es difumina un crit ofegat entre la multitud.
Mandra.
Una mandra que arrosega
el que em fa més por, m’arrossega a mi.
Però peso molt, i cada cop més.
Tancar els ulls, i saber que els tronaràs a obrir.
Saber que no seràs invisible.
Tancar els ulls
i saber que els tornaràs a obrir.
Encara respires?
Quan la mandra decideix arrosegar el pes…
Tancar els ulls i saber que NO els tornaràs a obrir.
-Desmesurat, exagerat, innecessari, suïcida, irritant-
Sí, però temptador, per damunt de tot.

2004, 1r de batxillerat

 


 

Primers indicis
Orientada per la desorientació
ara que la meva brúixola no senyala el nord.
La maduresa enveja a la inocència,
la inocència sent nostàlgia.
Interès, obsessió, desengany i renúncia, una rutina.
Massa excuses disfressen una inseguretat evident.

Conduïda per un egoisme extrem però involuntari
ara que el món sencer es redueix al meu món.
Paraules en blanc, pensaments sorollosos.
Víctima voluntària de l’aïllament.
Paper, llàgrimes i llapis, companys de llit.
Massa boira separa els meus ulls desmotivats dels altres.
2003, 1r de batxillerat


 

Una ombra

Com una ombra que es difumina en un bassal,
Pràcticament invisible però condemnada a mullar-se.
Estèril per voluntat pròpia.
Un dia, incapaç de creure;
l’altre, totalment descreguda.
Llavis esquerdats pel fred.
I uns llençols mal posats amb taques de malsons,
I un llit poc acollidor,
I molta son i pocs somnis.

Com el pensament suïcida que apareix per primer cop,
reconfortant durant l’agonia i temorosament agraït.
Inviable per voluntat aliena.
Un dia, afònica de cridar;
L’altre, muda de per vida.
Ulls condensats pel fred.
I unes línies buides que pesen massa,
I un diccionari poc eficaç,
I moltes lletres i poques paraules.

Setembre 2003

 

 

Anuncios