El caso de Jordi Q.

← atràs
La incubació de la meva producció literària va començar a la Sala de Màquines Buggy de les Borges Blanques, on hi havia el meu insti. Cada migdia hi anava a jugar a un vídeojoc de rallies. Hi podies conduir el Toyota Celica de Carlos Sainz. Quan no tenia pasta, venia en autostop des de Juneda per gastar-me els diners de l’autobús jugant-hi. D’un dia a un altre, una tia va posar-se a contemplar com ho feia. Mentre derrapava el cotxe amb el rudimentari jostic i prenia el botó verd per accelerar i el vermell per aturar-me (recordo l’etapa fascinant del rally dels Mil Llacs, en què es conduïa de nit i amb els camins nevats), ella era allí, a l’escaire de la màquina. Absurdament. Somrient. Un migdia, en acabar de jugar i tornar cap a l’insti, va seguir-me també. Allò m’hagués hagut de preocupar. Fer-me adonar que era a temps d’aturar-ho. El fet és que al cap d’uns dies va obrir la seva carpeta, d’aquelles que tenien diversos compartiments, i va demanar-me, pits-joiosa, que hi escrigués alguna cosa. Vaig fer-ho, indefectiblement. Un poema terrible i ingenu.

 

Transcripció del poema “Espurna”:

Una espurna flameja
brillant i dantesca,
sofridora de la felicitat
sempre em colpeja.

¿A qui s’assemeja?
Punxant i diavolesca?
¿És una dolentat
si el meu sí crangueneja?

¡Tu, que em consumeixes,
contesta’m,
¿expiraràs sola o
amb jo a la teva essència?

Anuncios