El caso de Àngela B.

← atràs

Era dissabte, ho sé perquè la inspiració em va venir acabat de dinar en un restaurant que habituàvem els dissabtes amb la família, cosins i avis inclosos. Veureu que la majoria dels poemes (tenia clar què era un poema?) són fets el mateix dia, ben bé un rere l’altre, sense haver conclòs encara l’àpat familiar, a mode casi d’escriptura automàtica o de criatura que es sentia lliure i MOTIVADA, suposo. També veureu que molts segueixen la lògica de la rima-cantarella típica de les cançons DE NENXS PETITXS que traguem perquè se suposa que som NENXS PETITXS. Fijo que m’inspirava força de les nadales cantades durant el sopar de Nadal (apunt: era novembre i segur que ja m’estava preparant el poema après a l’escola per cantar damunt la taula). Percert, sabia què era un àngel, i l’infern? M’han sorprès altres conceptes més romàntics-poètics- literaris trets de ves-a-saber-on = tot el que ens envolta = relacionat amb la vida, l’infnit, la pau, la bellesa, la fantasia, bla bla bla.

11 POEMES i UN DIÀLEC


Anuncios